El que m'agrada a Tailàndia (a més, per descomptat, el mar, el sol, deliciós menjar i somrient tailandès) és la manca de cintes vermelles de paper. Tot i que aquí el nivell de corrupció, asseguri d'experts, es correspon aproximadament al rus, però, és possible obtenir qualsevol peça de paper en qüestió d'hores. És a dir, si el lloc s'escriu que al matí passa els documents i, després del dinar, els coneixeu, sabeu: així que serà. Això no és Rússia quan depèn d'una tia particular quan i per quant faràs això o aquest paper. Però fins i tot a Tailàndia es troben a la burocràcia autòctona ...
Al principi, el seu marit i la seva filla van anar al Ministeri d'Afers Exteriors tailandesos. Un gran edifici de formigó i de vidre els va conèixer, sorprenentment, hostaleria. Hi va haver signes en anglès a tot arreu, i el procés de legalització dels documents es va elaborar al més mínim detall. Aneu a una finestra, empleneu un qüestionari anglès, obtindreu un número, aneu a una altra finestra, lliurement els documents. La garantia d'una pàgina costa 200 baht (en rubles, tant), els costos de certificació expressos 400. Tot, en un parell d'hores (marit i filla van decidir no esperar molt i pagar per la documentació accelerada) aquesta part del seu viatge va ser realitzat.
Després d'haver rebut la traducció del certificat de naixement del nostre fill, finalment l'oportunitat de saber què hi havia escrit. Les lletres van resultar ser molt molt. A diferència dels documents russos, Thai va informar que Stefan va néixer l'any del drac, en el novè dia de la lluna creixent, en el 11è mes segons el calendari habitual i el 12è - al lunar. Qui hauria pensat!
Només després de rebre la traducció a l'anglès, ens vam adonar que, resulta que ningú s'ha produït a l'hospital, el nostre fill neix en matrimoni legal. En el testimoni només va escriure els nostres cognoms.
A l'ambaixada russa, tot no era tan senzill. En primer lloc, només funciona fins al dinar. En segon lloc, captura totes les vacances, tant russes com tailandeses, i per alguna raó cada dimecres. Bé, en tercer lloc, el testimoni traduït al rus i certificat pel segell pot fer aquí quant de temps: tot depèn ... Bé, depèn de diferents raons, entens. Per tant, si arribeu a Bangkok de lluny, podeu viure aquí i dia, i una setmana i dos.
Ambaixada mateixa, com va dir el marit amb la seva filla, sembla bastant modest: una habitació petita, fins al límit d'una gent plena de persones. És aquí on es tracten els russos, que tenen alguna pregunta o problemes a Tailàndia. I (preguntes i problemes) poden ser diferents, de la pèrdua de passaport a (com en el nostre cas) la traducció del certificat de naixement en rus. Però tot s'interpreta a l'única habitació. De les tres finestres, funciona, per descomptat, només una cosa. Per vint-i-trenta persones que necessiten omplir diferents papers: una taula amb dues cadires. És a dir, cal recordar-ho tot sobre les cues, adjuntes i exclamacions "no es va quedar aquí".
Al principi, esperant el meu torn, el meu marit i la seva filla estaven decebuts: se'ls va prometre que la traducció trigaria almenys una setmana. Però llavors (com de cap manera, es trobaven en un tros de terra de Raskaya) va aconseguir arreglar per gestionar ... en un dia.
No obstant això, finalment va obtenir el desitjat, va resultar que: resulta que aquest document no és gens per a moltes organitzacions russes. I els nostres problemes amb un certificat de naixement acaben de començar ...
Continuat ...
Llegiu la història anterior d'Olga aquí i on tot comença, aquí.