L'acció de la sèrie té lloc a Turquia a la dècada de 1820. A la trama, la filla de l'ambaixador rus es troba amb el sultà otomà, que és conegut per la seva passió per la forma de vida europea. Ofereix a una noia per ensenyar-li als nens. Aquí i el detectiu comença. La noia es veu obligada a acordar salvar la seva vida al seu pare, Harem Sultan no la percep, els nens no escolten, els dies al palau semblen insuportables. Però tothom salva tot el veritable amor.
Es van presentar requisits especials a l'oficial executiu, ja que hauria de mantenir l'atenció del públic gairebé tota la imatge. Per tant, el càsting era molt difícil i es va retardar durant diversos mesos. El més difícil era que se suposava que el personatge principal de parlar en un marc turc. I això era un requisit previ. És bastant natural que l'enorme nombre de sol·licitants no estiguessin preparats per a aquestes dificultats. Com a resultat, el paper d'Anna va obtenir l'actriu Alexander Nikiforova. No, no parlava de forma gratuïta en turc. No obstant això, pel bé del paper va fer una petita gesta i va aprendre la llengua tan aviat com sigui possible.
L'estrella de la sèrie de televisió "Moldechka" Alexander Sokolovsky va canviar fàcilment la munició del jugador d'hoquei sobre un vestit d'un segle passat
"Durant dos mesos tinc cada dia durant diverses hores, fins i tot en els dies de filmació i els caps de setmana, vaig anar a participar en turc, i vam desmuntar totes les escenes durant una setmana per davant", recorda Alejandro. - Va ser un sistema de preparació molt seriós per a cada dia de tir. Necessitava entendre què significa la paraula per dir intel·ligentment. Per cert, a la pel·lícula no estem parlant per la llengua turca moderna, sinó en el Starosmansky, apropiat a principis del segle XIX. Ali (Ali Ersan Dura, executor del paper principal de Mahmud II. - Ed.) Sovint em va ajudar a recordar les paraules necessàries i amb la pronunciació. Va ser una experiència molt interessant, ja que un mes abans del rodatge, en paral·lel amb l'estudi de la llengua, vam començar els entrenaments actuals conjunts, que, per descomptat, van ajudar a trobar un llenguatge comú. Vam començar les classes en anglès i després vam canviar gradualment a turc. Aquesta experiència de la vida és a mig any en un altre país, una altra cultura i religió, molt va ampliar les meves opinions sobre el món i la professió, em vaig convertir en cert sentit més lliure ".
Tots els interiors en què es van prendre les enquestes es van construir específicament per al projecte. Però el paisatge sembla molt fiable
Si Alexandra Nikiforova va haver de treballar dur, dominant la llengua turca per a ella, l'altra actriu russa, que va participar en el projecte, Olesya Formitov recorda disparar com un passeig rural agradable i relaxant. "Els turcs són generalment ben fets", diu Olesia Formida. - Són increïblement hospitalaris. Tothom es va fer perquè els artistes siguin còmodes. Pel que fa al tiroteig directament, no era una càrrega molt gran i no hi havia escenes en turc. Però el propi guió, avís, estava en rus, turc i anglès. Quan em vaig filmar a la Xina, per exemple, el guió només era xinès! (Rialles) I amb els turcs, m'agradaria continuar treballant més. El país està calent, la gent és més lenta que a Rússia. Tots relaxats, ningú es precipita a cap lloc. "
En moltes escenes, la sèrie va intervenir nombrosos extres. En total, els vestits preparats per al projecte prop de vuit mil vestits històrics
A més, Oles va quedar impressionat per un ambient increïblement acollidor, que va regnar en un procés tan nerviós com a cinema. "A Turquia, no és habitual comunicar-se en colors elevats. Això és perillós. La gent està calenta, qualsevol flash pot conduir a un gran incendi, - comparteix les impressions de l'actriu. - Totes les preguntes que pugen amb el turc s'han d'expressar en un to i forma absolutament amables. Si se sent ofests, se senten ofesos per sempre, i crec que tot hauria d'estar enamorat, alegria, harmonia, humor, i això s'aplica a tots els esferes de la vida i també funciona! "
Andrei Rudensky va jugar a la sèrie Arkady Vasilyeva, el pare de l'heroïna principal
L'escala de la filmació podria haver impressionat fins i tot a aquells que estan espatllats per telemostes complexes. Els especialistes turcs durant diversos mesos en un dels estudis de cinema més grans del país van crear tota una ciutat al territori de més de vint hectàrees, on es produeix una pel·lícula multi-Siele. Es va reconstruir el palau del sultà turc, es van establir carrers empedrats, es van establir els basars orientals sorollosos i les cases d'època vintage. Tots els dissenyadors i arquitectes turcs es van acostar extremadament pedals. Tots els objectes es van recollir i es van desenvolupar únicament per dibuixos i dibuixos històrics. Es va cosir més de vuit mil vestits femenins, masculins i infantils de l'època.
Per cert, els espectadors turcs i russos veuran diferents versions de la sèrie. Per la instal·lació del material filmat, els directors russos i turcs es van comprometre per separat, donades les característiques de l'audiència de cada país.