- Anfisa, com vau tenir la idea d'anar a estudiar per a l'oceà?
- La idea d'augmentar el vostre nivell d'anglès amb el meu marit ha sorgit fa molt de temps. Hem après una llengua junts a Rússia, però els amics ens van dir com va tenir èxit a Amèrica. Molt van felicitar la seva escola. I des de l'hivern a Rússia és bastant trist, vam decidir alliberar un mes d'alguns assumptes i ensenyar anglès. Van combinar un agradable amb útils, van anar allà, on la calor, i al mateix temps havíem après i treballat. Abans d'estudiar, vam estar en gira amb l'actuació i vam sentir clarament la manca de coneixement d'una llengua estrangera.
- Està recorregut a Amèrica?
- A Nova York, vam jugar la representació "No em fa mal, senyors" amb Jeanne Apple i el meu marit Gram. Va jugar el rus per als emigrants. És cert que puc dir que les persones que han deixat fa molts anys a Amèrica tenen diverses altres mentalitats que els russos. No són nord-americans, però no rus. Tenen el seu propi sentit de l'humor, i el que ens va semblar divertit, no sempre era divertit per a ells. Em sembla que l'espectador nord-americà pot sorprendre, que pot anar a un programa de luxe de Broadway cada dia, difícil. Però, en general, ens van dir bé.
Als Estats Units, Anfisa va trobar molts nous amics i fins i tot va recordar els seus anys d'estudiant
- Què es va recordar especialment durant l'estudi a Miami?
- Va ser increïblement divertit. Per primera vegada en la meva vida vaig rebre el plaer d'aprendre. M'interessava conèixer i comunicar-me amb gent nova. A més, i vam anar al cap de setmana al parc universal d'Orlando i només vam anar a la ciutat, va viatjar a altres llocs. Es pot dir que era gairebé la nostra lluna de mel. Tot i que el nostre casament va tenir lloc l'any passat, com un viatge romàntic, no teníem junts. Al casament vam estar amb un nen, després d'ella, també va volar a les Maldives, també amb el seu fill. I ara vam anar junts i es va sentir de nou amb estudiants, com si tornessin en aquells anys. Fins i tot vam viure en un hotel d'estudiants juntament amb altres estudiants. Es van asseure regularment a les festes, de manera que ens vam submergir en la vida dels estudiants. (Riu.)
- Quan vau ser un estudiant, el temps va passar la mateixa diversió?
"Vaig estudiar durant algun temps a Gitis, després vaig entrar a l'Institut de Periodisme". Però es va graduar d'ell a Absentia, ja que ja havia treballat i va fer un programa a la televisió. En general, vaig viure com jo ara. I el temps que vaig passar a Gitis va ser de curta durada, i els records d'ell no eren els millors. D'alguna manera no ha passat. No puc dir que estigués encantat amb l'estudi. Ens vam centrar en l'Institut Dia i la nit. I també vaig passar molt de temps a la biblioteca, buscant èts per complaure el professor, que no era bonic.
Anfisa i el seu marit Guram van ensenyar anglès en una escola d'idiomes, però en diferents grups. El coneixement de Guram era més sòlid
- Què heu après al final durant la vostra estada als EUA?
- Molt. Les classes es van dur a terme cada dia durant quatre hores. A més, el meu marit i jo ens dedicaven als esports, vam anar al gimnàs, va caminar molt i aprendre un estil de vida saludable. Així que teníem un semestre tan exemplar. (Somriu.) Per descomptat, vam plantejar el vostre nivell de coneixement. Els professors van dir fins i tot que tenia un accent de Chicago, com els gàngsters. (Rialles) Bé, en general, no hi ha judicis estimats en contrast amb el nostre sistema d'ensenyament. I fins i tot si alguna cosa no funciona, no diran: no és teu! No tinc una gran capacitat per a llengües estrangeres, però la paciència i el treball seran perfectament una mica, com ho sabeu. Durant les dues primeres setmanes vaig pensar que no podia recordar res, però a la tercera setmana vaig començar a parlar. Al final, ens van donar certificats. Gurama té un nivell més alt que jo, ja que vaig anar al més important. El marit no té por de parlar anglès, fins i tot si es fa errors, i és difícil per a mi comunicar-me en la llengua que no conec. A més, si deixeu de comunicar-vos, s'oblida la llengua. A Amèrica, vam parlar constantment entre si en anglès, i ara a Moscou, per descomptat, això no passa. Per tant, planejo continuar aprenent amb el professor més enllà. Ara, després de les pràctiques, ja sé què parar atenció al primer. I també entenc que aprendre sobre el principi "Quan hi hagi temps, llavors no ho necessito, ja que l'efecte d'aquestes classes no és impressionant.
Anfisa Chekhov als EUA
"Mentre estiguéssiu lluny de Moscou, els aficionats van sorgir constantment la pregunta: Qui va quedar el teu fill de tres anys de solomó?
- Tenim dues àvies georgianes: el cosí de Guram i els nadius. Sovint anem a la gira prolongada, passa, fins i tot dues setmanes, i el nen pot quedar-se segura amb les àvies. A més, el nostre fill va a Kindergarten, on, per cert, l'anglès no s'imparteix. Però crec que quan creix, ho prendrem qualsevol cosa. Ara és massa aviat per parlar-ne.