- Sabina, estàs satisfet amb la teva vida?
- Molt!
- La seva carrera se suma a l'enveja de molts. Com vau aconseguir entrar a la sèrie, que és més popular amb el famós "estada viu"?
- Amb les mostres, tot va succeir completament per casualitat. Estava visitant el meu bon camarada de Moscou, va buscar un parell d'hores per sopar. En aquest moment, Vyacheslav Yakovlev, que va ser un dels productors de la sèrie "Siberia", li va conduir. Va escoltar a la conversa que visc i treballa a Amèrica i li va preguntar si no volia provar la meva mà en un projecte interessant? Vaig gravar mostres a Moscou i els vaig enviar a Los Angeles. I jo estava aprovat. Per descomptat, encara ajudava el fet que no tingués accent rus. A la sèrie jugo israeliana, així que m'agradaria molt bé, vaig jugar en el càsting, però amb un mal anglès no ho hauria passat.
- D'on prové aquest coneixement de la llengua?
- En l'adolescència de l'any, em vaig comprometre a anglès amb un mestre, i després em vaig intentar mantenir el nivell de la llengua. No obstant això, en el primer any d'estudi a Strasberg (Lee Strasberg Theatrical Institute. - Ed.) Vaig caure en la comprensió. Però això és tot el treball de la pràctica. He llegit moltes obres en anglès, vam anar a cursos amb director de càsting, on doneu text per a mostres i 10-15 minuts per preparar i reproduir l'escena. Em vaig posar deliberadament en una molèstia estressant, de manera que vaig haver de reunir i superar la por. I treballo amb l'èmfasi amb un professor independent. Aquest és un mecanisme completament diferent. Com tornar a aprendre a parlar.
- Probablement, a l'Institut Los Angeles, vau aprendre a parlar de nou?
- Podeu i així parlar. (Rialles). Per exemple, vaig pensar durant molt de temps que l'expressió "per bé" significa "per alguna cosa bona" - la vaig traduir literalment. I significa "per sempre" o "amb els extrems". I cada vegada que vaig volar durant un parell de setmanes a Moscou al tiroteig, llavors els companys em van preguntar: "Aneu amb els extrems (" per bé "?" I jo, considerant que signifiquen la meva sortida per alguna cosa alegre, va dir: "Sí, nois! Estic a disparar! Tot és increïble! " Tothom amb mi tan fermentat! I vaig pensar: quines persones espirituals són aquests nord-americans! (Riu.) Tres vegades ho va fer! I estaven tan sorpresos quan es va veure en poques setmanes, però d'alguna manera pítria silenciosa. Llavors finalment vaig difondre un dels meus coneguts: "Per què prometen tot el temps amb els extrems d'anar - i no sortirà?"
Recentment, Fate va portar Sabina amb Michael Madsen. Es van reunir a la zona de tir de la tragicomèdia "novè núvol". .
- La barrera de la llengua era el punt més difícil d'adaptar-se a la vida nord-americana?
- Em vaig adaptar amb força facilitat. Tinc un cosmopolita, vaig viatjar molt des de molt jove, de manera que no tinc cap mentalitat rígida, que seria difícil de trencar.
- No t'has perdut a casa?
- Em vaig perdre, per descomptat! Especialment en pares i amics. Però sovint volo prou, de manera que tot es va dur a terme d'alguna manera.
- Sabina, si torneu a la sèrie de televisió, els esdeveniments es despleguen a Sibèria, on va caure el meteorit de Tungus. El rodatge es va dur a terme a Rússia?
- No, vam ser filmats a la petita ciutat de Winnipeg, al nord de Canadà. La natura és molt similar a la nostra, però per volar només unes hores de Los Angeles. Va ser l'opció perfecta.
- Has assessorat els cineastes nord-americans sobre Nebolls i tradicions russes?
- Hem treballat molt bons artistes. Però hi ha, per descomptat, algunes característiques subtils que només un home rus pot adonar-se. En un dels episodis, arribem a una ciutat abandonada, i, per descomptat, els artistes van donar coloració i textura a aquest lloc. I el nostre productor em pregunta: "Com estàs?" I tot sembla genial, però no hi ha prou poca vida. I dic: "Escriu en una de les cases -" Tsoi viu! ". I la història va aparèixer immediatament i només la precisió que només una persona que va créixer a Rússia es pot saber.
"Si parlem dels seus teus: a la nostra presentació, un americà típic és el que menja de caixes de plàstic, llegeix còmics i es veu beisbol. Això és cert?
- És clar que no! És clar que totes les persones són diferents. És cert que de vegades també pensen que no tenim carreteres, tothom té un ós i una ballalaica! Gack! (Rialles) Hi ha, per descomptat, algunes característiques generals que poden ser inherents a la majoria. Però ja no em noto. Prefereixo veure una persona separada davant seu i no tallar-ho tot sota un combinat. Però el beisbol realment estimen! (Riu.)
En la sèrie "Sibèria", que a la televisió nord-americana supera les qualificacions del llegendari "Stay vives", Sabina juga un dels 16 estrangers, que es van trobar a Rus Taiga. .
- Què et va colpejar molt als nord-americans?
- El seu frenètic desig de creure en alguna cosa bo, en el millor.
- Tens un aniversari aviat. Segons els estàndards americans, encara teniu una família d'hora i, en rus, és hora durant molt de temps. En aquesta pregunta, esteu en el costat?
- Crec que tot té el seu temps. La gran felicitat és poder escoltar-se, i una gran tragèdia: feu alguna cosa segons l'opinió generalment acceptada.
- Els pares no suggereixen, què és el temps?
- No! Però, al meu entendre, tendeix! (Riu.)
- La família afecta la teva vida o que ja els afecten?
- Afectem la vida de l'altre. És inevitable. Estem molt a prop i els pares són el meu suport més poderós. No ho faria sense ells i la meitat.
- No heu pensat, on viuràs en el futur?
"Si em pregunto sobre això, necessitava triar una altra professió". Fins i tot els actors que viuen i operen només a Rússia s'enfronten a una falta de temps dedicat a la família. Però, de nou, quan apareix la família, hi haurà solucions i compromisos.
- Sabina, ara està satisfet amb la teva vida, i què és el següent?
- i després - per viure. (Riu.)